Bibliografia recomanada
A continuació oferim una llista de bibliografia recomanada per a les persones participants, de lectura opcional.
Les lectures específiques per a la sessió de treball seran degudament indicades un cop les acordem amb les ponents convidades.
Les lectures específiques per a la sessió de treball seran degudament indicades un cop les acordem amb les ponents convidades.
Aproximacions teòriques al teatre d’autoria femenina
A.A.D.D. (2018). Feminisms Now [Editorial de número temàtic]. Contemporary Theatre Review, 28(3).
Aston, Elaine (1995). An Introduction to Feminism and Theatre. London: Routledge.
Aston, Elaine i Harris, Geraldine (Eds.) (2006b). Feminist Futures and the Possibilities of ‘We’? Dins Elaine Aston i Geraldine Harris (Eds.), Feminist Futures? Theatre, Performance, Theory (pp. 1-16). Basingstoke: Palgrave Macmillan.
_____ (2013). A Good Night Out for the Girls: Popular Feminisms in Contemporary Theatre and Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Berger, Cara Gabriele (2014) Performing Écriture Féminine: strategies for a feminist politics of the postdramatic (Tesi doctoral, University of Glasgow, Glasgow). Recuperat de http://theses.gla.ac.uk/5362/.
Casado Vegas, Alicia (2019). ¿Mostrar o normalizar? Algunas reflexiones sobre el teatro español de tema lésbico. Dins Isabel Marcillas i Biel Sansano (Eds.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (pp. 179-198). València: Universitat de València.
Case, Sue-Ellen (1998). Feminism and Theatre. New York: Routledge.
Cixous, Hélène (1977, 28 d’abril). Aller à la mer. Le Monde, 19.
Diamond, Elin (1988). Brechtian Theory/Feminist Theory: toward a Gestic Feminist Criticism. The Drama Review, 32(1), 82-94.
Dolan, Jill (2005). Utopia in Performance. Finding Hope at the Theater. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
French, Sarah (2017). Staging Queer Feminisms: Sexuality and Gender in Australian Performance, 2005-2015. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Garbayo Maeztu, Maite (2016). Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo. Bilbao: Consonni.
Goddard, Lynette (2007). Staging Black Feminisms: Identity, Politics, Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Goodman, Lizbeth (1993). Contemporary Feminist Theatres: To Each Her Own. London: Routledge.
Goodman, Lizbeth i Gay, Jane de (Eds.) (1998). Routledge Reader in Gender and Performance. London: Routledge.
Harris, Geraldine (2014). Post-postfeminism? Amelia Bullmore's Di and Viv and Rose, April de Angelis's Jumpy and Karin Young's The Awkward Squad. Contemporary Theatre Review, 24(2), 177-191.
Keyssar, Helene (1984). Feminist Theatre. An Introduction to Plays of Contemporary British and American Women. New York: Macmillan.
Marçal, Maria-Mercè (1998). Pròleg. Dins Maria-Mercè Marçal (Ed.), Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món (pp. 5-9). Barcelona: Proa.
Nicolau Jiménez, Adriana (2022). María José Ragué Arias, pionera en el estudio del teatro contemporáneo hispánico y catalán con perspectiva de género. Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, 44, 29-50.
Ragué Arias, María José (1998). Teoria i crítica del teatre feminista. Assaig de teatre, 10-11, 125-140.
Reinelt, Janelle (2006). Navigating Postfeminism: Writing Out of the Box. Dins Elaine Aston i Geraldine Harris (Eds.), Feminist Futures? Theatre, Performance, Theory (pp.17-33). Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Reinhardt, Nancy (1981). New Directions for Feminist Criticism in Theatre and the Related Arts. Soundings, 64(4), 361-387.
Schneider, Rebecca (1997). The Explicit Body in Performance. London: Routledge.
Solga, Kim (2016a). Theatre & Feminism. London: Palgrave.
Wandor, Michelene (1986). Carry On, Understudies: Theatre and Sexual Politics. London: Routledge / Kegan Paul.
A.A.D.D. (2018). Feminisms Now [Editorial de número temàtic]. Contemporary Theatre Review, 28(3).
Aston, Elaine (1995). An Introduction to Feminism and Theatre. London: Routledge.
Aston, Elaine i Harris, Geraldine (Eds.) (2006b). Feminist Futures and the Possibilities of ‘We’? Dins Elaine Aston i Geraldine Harris (Eds.), Feminist Futures? Theatre, Performance, Theory (pp. 1-16). Basingstoke: Palgrave Macmillan.
_____ (2013). A Good Night Out for the Girls: Popular Feminisms in Contemporary Theatre and Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Berger, Cara Gabriele (2014) Performing Écriture Féminine: strategies for a feminist politics of the postdramatic (Tesi doctoral, University of Glasgow, Glasgow). Recuperat de http://theses.gla.ac.uk/5362/.
Casado Vegas, Alicia (2019). ¿Mostrar o normalizar? Algunas reflexiones sobre el teatro español de tema lésbico. Dins Isabel Marcillas i Biel Sansano (Eds.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (pp. 179-198). València: Universitat de València.
Case, Sue-Ellen (1998). Feminism and Theatre. New York: Routledge.
Cixous, Hélène (1977, 28 d’abril). Aller à la mer. Le Monde, 19.
Diamond, Elin (1988). Brechtian Theory/Feminist Theory: toward a Gestic Feminist Criticism. The Drama Review, 32(1), 82-94.
Dolan, Jill (2005). Utopia in Performance. Finding Hope at the Theater. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
French, Sarah (2017). Staging Queer Feminisms: Sexuality and Gender in Australian Performance, 2005-2015. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Garbayo Maeztu, Maite (2016). Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo. Bilbao: Consonni.
Goddard, Lynette (2007). Staging Black Feminisms: Identity, Politics, Performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Goodman, Lizbeth (1993). Contemporary Feminist Theatres: To Each Her Own. London: Routledge.
Goodman, Lizbeth i Gay, Jane de (Eds.) (1998). Routledge Reader in Gender and Performance. London: Routledge.
Harris, Geraldine (2014). Post-postfeminism? Amelia Bullmore's Di and Viv and Rose, April de Angelis's Jumpy and Karin Young's The Awkward Squad. Contemporary Theatre Review, 24(2), 177-191.
Keyssar, Helene (1984). Feminist Theatre. An Introduction to Plays of Contemporary British and American Women. New York: Macmillan.
Marçal, Maria-Mercè (1998). Pròleg. Dins Maria-Mercè Marçal (Ed.), Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món (pp. 5-9). Barcelona: Proa.
Nicolau Jiménez, Adriana (2022). María José Ragué Arias, pionera en el estudio del teatro contemporáneo hispánico y catalán con perspectiva de género. Revista de Filología de la Universidad de la Laguna, 44, 29-50.
Ragué Arias, María José (1998). Teoria i crítica del teatre feminista. Assaig de teatre, 10-11, 125-140.
Reinelt, Janelle (2006). Navigating Postfeminism: Writing Out of the Box. Dins Elaine Aston i Geraldine Harris (Eds.), Feminist Futures? Theatre, Performance, Theory (pp.17-33). Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Reinhardt, Nancy (1981). New Directions for Feminist Criticism in Theatre and the Related Arts. Soundings, 64(4), 361-387.
Schneider, Rebecca (1997). The Explicit Body in Performance. London: Routledge.
Solga, Kim (2016a). Theatre & Feminism. London: Palgrave.
Wandor, Michelene (1986). Carry On, Understudies: Theatre and Sexual Politics. London: Routledge / Kegan Paul.
Estudis sobre dramaturgues catalanes contemporànies i qüestions de gènere
Barrera Jofré, María Consuelo (2016). La mujer como personaje teatral: reflejo y evolución de la figura femenina en las dramaturgas catalanas (1975-2011). (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona).
Bartrina, Francesca (1997). Teatre de dona al tombant del segle: La infanticida de Caterina Albert. Lectora, 3, 39-48.
Bartrina, Francesca i Espasa, Eva (2010). Dones de teatre. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic.
Buffery, Helena (2009). Les altres catalanes: Language, Gender, and Otherness on the Contemporary Catalan Stage. Catalan Review: International Journal of Catalan Culture, 23, 263-280.
_____ (2017). Bodies of Evidence, Resistance and Protest: Embodying the Spanish Civil War on the Contemporary Spanish Stage. Bulletin of Hispanic Studies, 94(8), 863-882.
Cornago, Óscar (2008). Éticas del cuerpo: Juan Domínguez, Marta Galán, Fernando Renjifo. Madrid: Fundamentos.
Corrons, Fabrice (2019). Écran, sexualité, genre et scène. Intermédialité et activisme féministe/queer dans les théâtres catalan et galicien contemporains. Degrés. Revue de synthèse à orientation sémiologique, 177-178-179, 1-38.
Escudé, Beth (1998). Se busca dramaturga (la dramaturgia femenina contemporánea en Cataluña). Dins Laura Borràs (Ed.), Reescribir la escena. I Encuentro de mujeres de Iberoamérica en las Artes Escénicas (pp. 75-92). Madrid: Fundación Autor.
Escudé, Beth, Gras, Rosa-Victòria, López, Carol, Llauradó, Anna, Mitjans, Montserrat i Bruch, Araceli (2000). Les autores: hi ha una especificitat femenina? Assaig de teatre, 24, 55-72.
Gallardo, Laurent (2012). El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder [article que forma part d'un dossier sencer dedicat a Szpunberg]. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry. Pausa, 34.
Garnier, Emmanuelle (2007). Transgression et folie dans les dramaturgies féminines hispaniques contemporaines. Carnière-Morlanwelz: Lansman.
Garnier, Emmanuelle (2011). Lo trágico en femenino. Dramaturgas españolas contemporáneas. Bilbao: Artezblai.
Gázquez Pérez, Ricard (2015). La escenificación del yo en los solos de las nuevas creadoras interdisciplinares en España: 2000-2014. (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra). Recuperat de https://www.tdx.cat/handle/10803/384527.
Ginart, Belén (2017, 30 de novembre). I al teatre, on són les dones? Ara Play.
Julio, Teresa (2016). Recuperant la memòria històrica: Maria Carratalà, una traductora teatral de preguerra
Lladó, Jordi i Vilaró, Jordi (Eds.) (2013). Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida: Punctum.
Luque, Gino (2015). Una mirada al abismo desde el exilio: Crisis de la representación y dilemas éticos en La fragilitat de la memòria, de Victoria Szpunberg. Dins Núria Santamaria i Francesc Foguet (Eds.), De fronteres i arts escèniques (pp. 169-182). Lleida: Punctum & GRAE.
Marcillas Piquer, Isabel (2013). Escriptura de dona i teatre (breu): una aproximació. Dins Isabel Marcillas i Núria Santamaria (Eds.), Teatre breu: procediments, formes i contextos (pp. 327-347). València: Universitat de València.
_____ (2015). Exilio y memoria de la dictadura argentina en la obra de Victoria Szpunberg. Dins Beatriz Aracil, José Luis Ferris y Mónica Ruiz (Eds.), América Latina y Europa: espacios compartidos en el teatro contemporáneo (pp. 251-262). Madrid: Visor Libros.
_____ (2017). Sexo y género en el teatro de Patrícia Pardo: Cul Kombat. Dins Romera Castillo, José (Ed.), Teatro y marginalismo(s) por sexo, raza e ideología en los inicios del siglo XXI (pp. 389-400). Madrid: Verbum.
_____ (2018). Espais de memòria en la dramatúrgia d’Helena Tornero. Dins Gabriel Sansano (Ed.), Silenci, oblit i preservació de la memòria democràtica. Una aportació interdisciplinària (pp. 161-177). Alacant: Universitat d’Alacant.
_____ (2023). Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques. Frankfurt: Peter Lang.
Matamala Elorz. Roberto (2005a). La anomalía como significación total. Cabaret Diabólico de Beth Escudé. Documentos Lingüísticos y Literarios, 28.
Nadal, Antoni (2005). La literatura dramàtica mallorquina escrita per dones en el segle XX. Dins Antoni Nadal, Estudis sobre el teatre català del segle XX (pp. 143-158). Barcelona/Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat /Universitat de les Illes Balears.
Nicolau Jiménez, Adriana (2017). Aspectos de la maternidad actual en El conejito del tambor de duracell de Marta Galán. Feminismo/s, 30, 169-191.
_____ (2021). Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) (Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya).
_____ (2022). Jo, mare: estratègies d'(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani. Estudis escènics: quaderns de l’Institut del Teatre, 47.
_____ (2022). Kane, Churchill i totes les altres. Núvol.
_____(2023). To Be or Not to Be a Mother: Doubtful, Fraught, and Denied Access to Motherhood in Contemporary Catalan Theatre.
Feminismo/s, 41, 325–356.
Palau, Montserrat (1996). L'Arqueta dels secrets: el teatre femení de Mercè Rodoreda. Dins: Axel Schönberger, Tilbert Dídac Stegmann (Eds.), Actes del Desè Col.loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994 (pp. 129-143). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
_____ amb Massip, Francesc (2002). L'obra dramàtica de Mercè Rodoreda. Barcelona: Proa.
_____ amb Sunyer, Magí (2012). Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. Benicarló: Onada.
Pardo, Patrícia (2016). Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014). L’Aiguadolç, 45-46. 29-43.
Parreño, Elena (2018, 7 d’octubre). Els grans teatres de Barcelona marginen les dones autores i directores. Crític.
Prieto Nadal, Ana (2015). El teatro de Lluïsa Cunillé en el siglo XXI (2000-2014). (Tesi doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid) (també disponible en format llibre editat per Esperpento Ediciones Teatrales).
_____ (2017). Nadia, un documental escénico de Nadia Ghulam y La Conquesta del Pol Sud. Dins José Romera Castillo, Francisco Gutiérrez Carbajo i Raquel García-Pascual (Eds.), El teatro como documento artístico, histórico y cultural en los inicios del siglo XXI (pp. 482-489). Madrid: Editorial Verbum.
_____ (2019). El proyecto comunitario Rebomboris: la ética del cuidado a escena. Comunicació en el marc del XXVIII Seminario Internacional del SELITEN@T (UNED) «Teatro y Filosofía en los inicios del siglo XXI». Madrid, Facultad de Filología de la UNED.
_____ (2020). La dramaturgia catalana del siglo XXI: una panorámica, ADE Teatro, Revista de la Asociación de Directores de Escena de España, 179, 26-34.
Ragué Arias, María José (1991). Arts escèniques: el teatre, el gènere més difícil. Cultura. Butlletí del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 4(25), 32-33.
______ (Coord.) (1994). Dona i teatre: ara i aquí [selecció d'articles]. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Roser i Puig, Montserrat (Ed.) (2007). A Female Scene: Three Plays by Catalan Women. Nottingham: Five Leaves Press.
_____ (2019). Tristes memòries cubanes: La indiana (2007), d’Àngels Aymar. Dins Isabel Marcillas i Biel Sansano (Eds.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (pp. 365-385). València: Universitat de València.
Rosselló, Ramon X. (2014). Más allá de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual. Telón de fondo, 19, 83-107.
_____ (2018). L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus. Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, 31, 313-343.
_____ (2019). Al voltant de les autores valencianes: els inicis de Patricia Pardo. Dins Isabel Marcillas i Biel Sansano (Eds.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (pp. 387-412). València: Universitat de València.
Santamaria i Roig, Núria (2011). El teatre de Cecília A. Màntua: la tradició en almívar. Dins Olívia Gassol Bellet (Ed.), Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana (pp. 179-205). Lleida: Punctum.
_____ (2007). Els mites clàssics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys. Dins Jordi Malé i Eulàlia Miralles (Eds.), Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània (pp. 199-219). Barcelona: Universitat de Barcelona.
_____ (2018). La literatura dramática catalana de autora en los decenios de la mudanza política. Las Puertas del Drama. Revista de la Asociación de Autores de teatro, 51.
Saumell, Eva (2018). Amb nom de dona. Dins Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet, Teatre català avui, 2000-2017: 4t Encontre d'Escriptors i Crítics a les Garrigues: El Cogul, 2017 (pp. 161-180). Juneda: Fonoll.
Saumell, Mercè (2018). Mujer y creación escénica hoy en España. Estado de la cuestión. Don Galán, 8.
Serrat i Brustenga, Xavier (2021). Mercè Rodoreda, patrimonialització i arts escèniques (1975-1999) (Tesi doctoral, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona).
Serrat, Cristina (2018). Creadores escèniques segle XXI. Projecte Vaca. Barcelona: Editor no identificat.
Barrera Jofré, María Consuelo (2016). La mujer como personaje teatral: reflejo y evolución de la figura femenina en las dramaturgas catalanas (1975-2011). (Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona).
Bartrina, Francesca (1997). Teatre de dona al tombant del segle: La infanticida de Caterina Albert. Lectora, 3, 39-48.
Bartrina, Francesca i Espasa, Eva (2010). Dones de teatre. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic.
Buffery, Helena (2009). Les altres catalanes: Language, Gender, and Otherness on the Contemporary Catalan Stage. Catalan Review: International Journal of Catalan Culture, 23, 263-280.
_____ (2017). Bodies of Evidence, Resistance and Protest: Embodying the Spanish Civil War on the Contemporary Spanish Stage. Bulletin of Hispanic Studies, 94(8), 863-882.
Cornago, Óscar (2008). Éticas del cuerpo: Juan Domínguez, Marta Galán, Fernando Renjifo. Madrid: Fundamentos.
Corrons, Fabrice (2019). Écran, sexualité, genre et scène. Intermédialité et activisme féministe/queer dans les théâtres catalan et galicien contemporains. Degrés. Revue de synthèse à orientation sémiologique, 177-178-179, 1-38.
Escudé, Beth (1998). Se busca dramaturga (la dramaturgia femenina contemporánea en Cataluña). Dins Laura Borràs (Ed.), Reescribir la escena. I Encuentro de mujeres de Iberoamérica en las Artes Escénicas (pp. 75-92). Madrid: Fundación Autor.
Escudé, Beth, Gras, Rosa-Victòria, López, Carol, Llauradó, Anna, Mitjans, Montserrat i Bruch, Araceli (2000). Les autores: hi ha una especificitat femenina? Assaig de teatre, 24, 55-72.
Gallardo, Laurent (2012). El teatre de Victoria Szpunberg: una microfísica del poder [article que forma part d'un dossier sencer dedicat a Szpunberg]. Sobre L’aparador, La màquina de parlar i Boys don’t cry. Pausa, 34.
Garnier, Emmanuelle (2007). Transgression et folie dans les dramaturgies féminines hispaniques contemporaines. Carnière-Morlanwelz: Lansman.
Garnier, Emmanuelle (2011). Lo trágico en femenino. Dramaturgas españolas contemporáneas. Bilbao: Artezblai.
Gázquez Pérez, Ricard (2015). La escenificación del yo en los solos de las nuevas creadoras interdisciplinares en España: 2000-2014. (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra). Recuperat de https://www.tdx.cat/handle/10803/384527.
Ginart, Belén (2017, 30 de novembre). I al teatre, on són les dones? Ara Play.
Julio, Teresa (2016). Recuperant la memòria històrica: Maria Carratalà, una traductora teatral de preguerra
Lladó, Jordi i Vilaró, Jordi (Eds.) (2013). Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida: Punctum.
Luque, Gino (2015). Una mirada al abismo desde el exilio: Crisis de la representación y dilemas éticos en La fragilitat de la memòria, de Victoria Szpunberg. Dins Núria Santamaria i Francesc Foguet (Eds.), De fronteres i arts escèniques (pp. 169-182). Lleida: Punctum & GRAE.
Marcillas Piquer, Isabel (2013). Escriptura de dona i teatre (breu): una aproximació. Dins Isabel Marcillas i Núria Santamaria (Eds.), Teatre breu: procediments, formes i contextos (pp. 327-347). València: Universitat de València.
_____ (2015). Exilio y memoria de la dictadura argentina en la obra de Victoria Szpunberg. Dins Beatriz Aracil, José Luis Ferris y Mónica Ruiz (Eds.), América Latina y Europa: espacios compartidos en el teatro contemporáneo (pp. 251-262). Madrid: Visor Libros.
_____ (2017). Sexo y género en el teatro de Patrícia Pardo: Cul Kombat. Dins Romera Castillo, José (Ed.), Teatro y marginalismo(s) por sexo, raza e ideología en los inicios del siglo XXI (pp. 389-400). Madrid: Verbum.
_____ (2018). Espais de memòria en la dramatúrgia d’Helena Tornero. Dins Gabriel Sansano (Ed.), Silenci, oblit i preservació de la memòria democràtica. Una aportació interdisciplinària (pp. 161-177). Alacant: Universitat d’Alacant.
_____ (2023). Dramaturgues catalanes. Ètiques i estètiques. Frankfurt: Peter Lang.
Matamala Elorz. Roberto (2005a). La anomalía como significación total. Cabaret Diabólico de Beth Escudé. Documentos Lingüísticos y Literarios, 28.
Nadal, Antoni (2005). La literatura dramàtica mallorquina escrita per dones en el segle XX. Dins Antoni Nadal, Estudis sobre el teatre català del segle XX (pp. 143-158). Barcelona/Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat /Universitat de les Illes Balears.
Nicolau Jiménez, Adriana (2017). Aspectos de la maternidad actual en El conejito del tambor de duracell de Marta Galán. Feminismo/s, 30, 169-191.
_____ (2021). Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019) (Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya).
_____ (2022). Jo, mare: estratègies d'(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani. Estudis escènics: quaderns de l’Institut del Teatre, 47.
_____ (2022). Kane, Churchill i totes les altres. Núvol.
_____(2023). To Be or Not to Be a Mother: Doubtful, Fraught, and Denied Access to Motherhood in Contemporary Catalan Theatre.
Feminismo/s, 41, 325–356.
Palau, Montserrat (1996). L'Arqueta dels secrets: el teatre femení de Mercè Rodoreda. Dins: Axel Schönberger, Tilbert Dídac Stegmann (Eds.), Actes del Desè Col.loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994 (pp. 129-143). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
_____ amb Massip, Francesc (2002). L'obra dramàtica de Mercè Rodoreda. Barcelona: Proa.
_____ amb Sunyer, Magí (2012). Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. Benicarló: Onada.
Pardo, Patrícia (2016). Dona i creació escènica al País Valencià (2005-2014). L’Aiguadolç, 45-46. 29-43.
Parreño, Elena (2018, 7 d’octubre). Els grans teatres de Barcelona marginen les dones autores i directores. Crític.
Prieto Nadal, Ana (2015). El teatro de Lluïsa Cunillé en el siglo XXI (2000-2014). (Tesi doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid) (també disponible en format llibre editat per Esperpento Ediciones Teatrales).
_____ (2017). Nadia, un documental escénico de Nadia Ghulam y La Conquesta del Pol Sud. Dins José Romera Castillo, Francisco Gutiérrez Carbajo i Raquel García-Pascual (Eds.), El teatro como documento artístico, histórico y cultural en los inicios del siglo XXI (pp. 482-489). Madrid: Editorial Verbum.
_____ (2019). El proyecto comunitario Rebomboris: la ética del cuidado a escena. Comunicació en el marc del XXVIII Seminario Internacional del SELITEN@T (UNED) «Teatro y Filosofía en los inicios del siglo XXI». Madrid, Facultad de Filología de la UNED.
_____ (2020). La dramaturgia catalana del siglo XXI: una panorámica, ADE Teatro, Revista de la Asociación de Directores de Escena de España, 179, 26-34.
Ragué Arias, María José (1991). Arts escèniques: el teatre, el gènere més difícil. Cultura. Butlletí del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 4(25), 32-33.
______ (Coord.) (1994). Dona i teatre: ara i aquí [selecció d'articles]. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Roser i Puig, Montserrat (Ed.) (2007). A Female Scene: Three Plays by Catalan Women. Nottingham: Five Leaves Press.
_____ (2019). Tristes memòries cubanes: La indiana (2007), d’Àngels Aymar. Dins Isabel Marcillas i Biel Sansano (Eds.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (pp. 365-385). València: Universitat de València.
Rosselló, Ramon X. (2014). Más allá de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual. Telón de fondo, 19, 83-107.
_____ (2018). L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus. Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, 31, 313-343.
_____ (2019). Al voltant de les autores valencianes: els inicis de Patricia Pardo. Dins Isabel Marcillas i Biel Sansano (Eds.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista (pp. 387-412). València: Universitat de València.
Santamaria i Roig, Núria (2011). El teatre de Cecília A. Màntua: la tradició en almívar. Dins Olívia Gassol Bellet (Ed.), Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana (pp. 179-205). Lleida: Punctum.
_____ (2007). Els mites clàssics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys. Dins Jordi Malé i Eulàlia Miralles (Eds.), Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània (pp. 199-219). Barcelona: Universitat de Barcelona.
_____ (2018). La literatura dramática catalana de autora en los decenios de la mudanza política. Las Puertas del Drama. Revista de la Asociación de Autores de teatro, 51.
Saumell, Eva (2018). Amb nom de dona. Dins Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet, Teatre català avui, 2000-2017: 4t Encontre d'Escriptors i Crítics a les Garrigues: El Cogul, 2017 (pp. 161-180). Juneda: Fonoll.
Saumell, Mercè (2018). Mujer y creación escénica hoy en España. Estado de la cuestión. Don Galán, 8.
Serrat i Brustenga, Xavier (2021). Mercè Rodoreda, patrimonialització i arts escèniques (1975-1999) (Tesi doctoral, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona).
Serrat, Cristina (2018). Creadores escèniques segle XXI. Projecte Vaca. Barcelona: Editor no identificat.